Poema satírico(Xavi i Enea)

                            Las clases (Xavi)

                              Todas las semanas,
                        empiezan por lunes
                        y acaban por viernes,
                        el resto sumo ganas.
                           
                        Empiezo con mala gana
                        ya que me gustan las clases
                        como si fueran gases 
                        y todos son personajes. 

 Por amor(Enea)

Pequeña Luna
Aunque lejos nos encontremos;

Dile que es uno de los seres más imperfectos
pero que yo reconozco cada uno de esos defectos
que yo soy la persona que cualquier cualidad halago,
aunque se encuentre en lo más fondo de un lago.
¡Que yo la amo!

Soy de las que no sonríen sin importancia
y que soy la persona más seria y en abundancia.
Aunque ella sea de las que no saben cómo describirse
por si cree que fea llegue a sentirse,
yo amargaré la verdad aunque me cueste resistirme.
¡Que yo la amo!

Dile que aunque sea uno de los pocos personajes
 que en la misma piedra siempre vuelve a tropezar
y puede que se equivoque muchas veces,
por desgracia demasiadas quizás,
lo que puede un sentimiento, es ayudar.
¡Que yo la amo
y no sabes cuanto!

                                       

Glogster Historia

Diari personal.

Open publication - Free publishing - More sun

Time Capsula

Open publication - Free publishing - More sport

Castellano Barroco

Open publication - Free publishing - More sport

Liberalisme i Inquisició Enea, Clara, Xavi i LLorca

Open publication - Free publishing - More sport

Las amistades peligrosas (Valenciano Enea)

Open publication - Free publishing - More sport

Minoria d'edat per a Kant

Open publication - Free publishing - More sport

Las amistades peligrosas de Ética

Open publication - Free publishing - More sports

Història. El liberalisme i Ètica

Open publication - Free publishing - More sport

 Minoria de edat que sofrim tots segons Kant

Immanuel Kant va ser un filòsof i geògraf alemany. És el primer i més important representant de l'idealisme alemany i és considerat com un dels pensadors més influents de l'Europa moderna.
Va confiar moderadament a la Raó, entre elles, amb la il·lustració on pensava que aquesta, era la sortida de l'home de la seva minoria d'edat.

 Kant deia que el segle XVIII  no era una època il·lustrada però si de il·lustració perquè ell deia que l’home havia de ser capaç d’estar en posició de servir-se bé y amb seguretat de la seua pròpia capacitat de pensar, al contrari del que pasava  en l’època.  

La minoria d’edat de la humanitat significa que la gent de l’època es va acostumar a no pensar per si mateix, si no a creure el que li deien, sense raonar o pensar si allò estava correcte.
Ell es basava en que si es raonava correctament, la societat podria estar en un progrés continu.

 Per a ell, estem amb gust sota la minoria d'edat al llarg de la vida, a causa de la gossera i la covardia. Creu i pensa que ens deixem guiar per uns o altres tutors com els llibres, que pensen per nosaltres, els metges que per exemple ens jutgen sobre les nostres dietes o un pastor que reemplaça la nostra consciència moral. Per tant, vol donar a entendre que mai necessitaríem el mateix esforç. Sempre envoltats per la minoria d'edat!

El que vol a donar a entendre, que si estem sempre amb tutors, a l’hora de  la veritat no sabrem fer-ho.

Però ... ¿Per què no estem millor sota una conducció aliena, com ens vol recomanar Kant? Que pensem per nosaltres mateixos o que no agafem el camí més curt o el més fàcil ja que mai serà cap feina.Va crear la famosa frase ‘’Atreveix-te a pensar’’  i tu que dius? Prefereixes pensar per tú mateixa?

 

Biologia, Antoine Lavoisier

Open publication - Free publishing - More sport

MUVIM

Open publication - Free publishing - More sports

Comparició de teories ètiques

Open publication - Free publishing - More sport

15 dias de agosto

XAVI: El video comença amb la pregunta que li fan a un xiquet : "Què vols ser de major?".
El xiquet observa, que quan es fa major la gent ja no es feliç perquè estan tot l'any treballant per aconseguir diners i només 15 dies de vacances. També, pequè el que veu el xiquet en els carrers són cares llargues, preses, etc.
El xiquet no vol ser major ja que és a sòles durant l'infantessa quan les persones són felices.
Els adults per aconseguir la felicitat es compren cotxes, es fan operacions d'estètica, pero per això necessites guanyar diners.
Jo crec que el xiquet tè raó en diverses coses pero en altres no. Perqué una part de la felicitat s'aconsegueix comprant cotxes, fer-se operacions d'estètica; per altra part és la familia, que per això no necessites diners.

Yaiza.

El video tracta sobre la reflexió que fa un xiquet cuan li pregunten que vol ser de major.
Pensa si val la pena ferse major, per a treballar tot l'any per 15 dies de vacanses en agost i uns cuants bens materials, més preocupacions, més agobis ...
Perque ell no creu que aixó et done la felicitat, pel contrari pensa que cuan va per el carrer la gent no es feliç, soles els xiquets, son els que disfruten de veritat, sense pensar en treballar per aconseguir diners.
Ell vol ser sempre xiquet.
Aques video ens dona una perspetciva de la felicitat totalment diferent a la que estem acostumats, a vegades no ens donem compte del que es vertaderament important, del que realment ens plena per dins i ens fa feliços. No tot es basa en les coses que tingues, ni en treballar per a anarte de vacanses .. la felicitat va més allà!

15 dias en agosto

PAULA:  La reflexiones de un niño, que da su opinión sobre un tema que ha importado a la gente desde la antigua Grecia.

Crecer, buscar un trabajo y tener dinero. Explica, que eso no importa, que lo realmente importante en la vida, es ser feliz. Si no sentimos, si no amamos, si no reimos... seremos iguales que los animales.

Para que quiero tener todo ese dinero, ese buen trabajo, si cuando vuelvo a casa, no tengo a nadie con quien compartirlo, para que quiero realmente crecer, para levantarme a las seis todos lo dias, hacer las mismas rutinas, ir siempre tan agoviado, y despertarme un día, y ver que mi vida es solo eso, mi trabajo y mi dinero. Que me he olvidado de mis amigos, y por el estres y el trabajo no he podido estar el dia del cumpleaños de mi hijo.

Yo digo igual que él, no quiero crecer nunca. Me quedo en la edad  de amar, de soñar, de reir, de jugar.... de vivir.                                                                                                                                  

El fi del mon

- Els valors que hem escollit han sigut Solidaritat, Sinceritat i Amistat. Perquè pensàvem que una societat deuria estar bassada en eixos valors.

Saragossa, 15 de gener del 2050.  

Estimat cosí, t’escric aquesta carta per informar-te de la situació tan critica que viu en aquest moment el nostre país.               

Te’n recordes quantes vegades ens varem preguntar com seria si s'acabés el món, estaríem nosaltres només, podríem fer el que mai no hem pogut fer per vergonya...

Però ara mire i mire al meu voltant, i veig els edificis en terra, els parcs on abans jugàvem de xiquets ara soles hi ha vidres, fem... El cel ja no es blau, els ocells ja no canten pel mati.

Es una situació realment critica i desastrosa per a tota la nació.

Quan va esclatar la guerra, teníem la esperança que els nostres aliats, comercials i polítics, vingueren en la nostra ajuda.

Però, quan varen recordar que quan ells tingueren problemes, nosaltres estàvem negociant amb els seus enemics, decidiren que cadascú arreglara els seus problemes i es varen trencar els nostres llaços de forma irremeiable.

Mai ens podríem haver imaginat les conseqüències que portarien les nostres accions, ara estem desolats i destruïts, no ens queda res, ni edificis, ni fonts econòmiques per a cobrir les despeses i les necessitats del país en estos moments.

No tenim, ni tan sols els nostres principis!

Al començament pareixia un joc, nosaltres signaven un parell de papers i ells a canvi ens posaven el mon a les nostres mans, però el que no sabíem es que signant eixos papers estaven venent el més important que tenim tots els essers humans, els nostres valors i principis.

Soles volia escriure’t aquesta carta per dir-te que no cometeu els mateixos errors que nosaltres, no veneu els vostres valors i principis per diners.

No cometeu els  mateixos errors que nosaltres, perquè per a construir un present millor, hi ha que aprendre dels errors del passat.

Atentament, el teu cosí.

CUENTAME UN CUENTO!

EL FIN DEL MUNDOOO.